Carles Lindín - Introducció a la literatura digital
CSS Drop Down Menu by PureCSSMenu.com
   
 

Un nou paradigma de lector?

El nou lector s’apropa a una textualitat sense límits coneguts. No pot fullejar, calcular el temps de lectura segons el nombre de pàgines del volum i la seva rapidesa lectora. El lector de literatura digital pren un compromís especial amb l’acte de lectura, l’horitzó d’incertesa és gran.

El recurs de l’hipertext converteix la lectura en fragmentària (no podem saber si realment hem llegit tots els nodes d’informació, de fet no cal), multilineal (els enllaços ens duen a espais inconeguts de lectura, d’exploració, que alhora poden impulsar-nos a altres de nou. On som? On érem?), amb pèrdua de control (provocada per la incertesa del “més enllà del clic” ens provoca ), no seqüencial (desaparició d’un índex, d’un ordre que marqui/limiti la lectura).

L’hipertext es mostra al lector com una textualitat transitable, sense control. L’itinerari de lectura es construeix no de forma lineal sinó a través de la seducció. Es tracta d’una nova forma de llegir. El lector s’apropa a l’aventurer, en un camí incert del qual només coneix el punt de partida, no sap quan de temps durarà ni per quins camins el durà la lectura; fins i tot quan acabi, com saber el grau de penetració de la lectura realitzada. A més de diversos estadis de quantitat d’informació, hi havia diversitat de realitats narratives? S’ha circulat per totes les vies possibles, certes tries han provocat que el sistema informàtic dirigís la nostra construcció de la realitat sense que nosaltres en fóssim conscients? L’espai i el temps es difonen.

El caos pot inundar el lector, que se sent aclaparat per tanta possibilitat, per la llibertat de l’hipertext en contraposició a la seqüencialitat del llibre imprès, per la interactivitat de l’obra.

Les noves sensacions tornen a inundar el lector si es decideix a rellegir l’obra: “però si la narració és diferent?”

Més enllà de la lectura, el lector ha de triar entre camins a través dels enllaços, una acció que converteix el lector en una mena de viatger, la literatura lineal en una literatura ergòdica.

En relació al grau d’implicació del lector, Michael Joyce proposa la distinció entre dos tipologies d’hipertext: l’exploratori i el constructiu. En l’hipertext exploratori el lector pot triar els nodes que visita i l’ordre en què ho fa, mentre que en l’hipertext constructiu el lector pot afegir-hi nodes, camins... pot deixar l’empremta en l’obra; es converteix en coautor, els seus nodes formaran part de l’obra dels lectors posteriors. Ens apropem a la nova figura d l’autor.

Aquests dues tipologies d’hipertext ens acosten al concepte de coautoria que defensa George P. Landow.