Carles Lindín - Introducció a la literatura digital
CSS Drop Down Menu by PureCSSMenu.com
   
 

La crítica enxarxada

La xarxa ens empeny cap a una nova crítica (entesa com a recomanació i no com a anàlisi crítica) allunyada de l’acadèmia, del cànon i de la confiança en el llibreter, la crítica enxarxada:

- El mètode estadístic o el lector tipus: sovint les llibreries en línia ofereixen, a mode de recomanació, una llista dels llibres que han interessat als lectors que han comprat el mateix llibre que tu estàs consultant en aquell moment. El sistema (de fet l’empresa) dedueix que hi ha força possibilitats que et puguin interessar els mateixos volums. I la veritat és que sovint encerta, o si més no proposa una navegació per certs autors o obres en les quals no hauries pensat i, finalment, tot plegat pot acabar en un nou acte de compra, en una nova lectura suggerida per l’estadística.

- El llibre proper: cada llibre té associat altres títols que comparteixen cert grau de proximitat, certa relació temàtica. Els llibres ofereixen productes que per contigüitat et poden interessar. Té menys grau de personalització que el mètode estadístic.

- Del llibre a l’autor: Altre sistema de recomanació amagada és l'habitual indexació de tots els llibres que del mateix autor et pot oferir la llibreria en línia que consultis.

- Confia en mi, que no em coneixes. L’anàlisi crític objectiu és substituït pel consell opinió del company, qui comparteix els mateixos espais de navegació i lectura. No deixa de ser el mateix sistema funcional que acostumen a utilitzar els portals de descàrrega de programari, on el nombre de descàrregues i les opinions dels usuaris són el sedàs a l’hora de decidir-se per un programa o un altre. No oblidem que en aquest cas la recomanació és funcional: el programa realitza correctament i amb senzillesa allò que s’espera d’ell. Ara bé, en el cas de la literatura el criteri de practicitat o de realització d’un camp d’expectatives difús és fa més complicat.

- Del boca orella al teclat pantalla. Mentre un amic navega per una llibreria en la xarxa pot veure un llibre que creu que ens agradarà. Només ha de fer clic en l’apartat “Recomana aquest títol a un amic” i en qüestió de segons rebrem la recomanació per correu electrònic. Pot semblar similar a la recomanació presencial tipus “Joana, ahir vaig baixar a la llibreria i vaig veure l’últim de la Barbal, País íntim em sembla recordar. No t’agradava l’autora?”. Però no. L’acte presencial requereix de recordar-se de la recomanació en el moment que et trobis la persona. La xarxa permet la recomanació compulsiva, sense pensar-hi gaire.