Carles Lindín - Introducció a la literatura digital
CSS Drop Down Menu by PureCSSMenu.com
   
 

Un nou paradigma d’autor?

Si pensem en la literatura tradicional l’estatut de l’autor sembla ben establert, sòlid, impertorbable al pas del temps. En sentit ampli es pot considerar que l’autor d’una obra és qui l’escriu. Fins aquí cap novetat. Però no sempre és clara la unicitat autorial en la tradició impresa. Podem classificar la dispersió autorial en:

- Autoria compartida: obres que havien estat considerades d’autor únic, però que els estudis filològics han determinat la possibilitat de multiautoria. Un cas paradigmàtic dins les nostres lletres és Tirant lo Blanch, tradicionalment atribuït a Joanot Martorell, tot i que hi col·laborà Martí Joan de Galba.

- Autoria concedida: obres que tradicionalment han estat atribuïdes a un autor, tot i que amb el pas del temps l’autoria no resta clara. Homer respon a aquesta tipologia, un autor a qui se li han atribuït tota una sèrie d’obres que, probablement, siguin d’autors diversos.

- Autoria relativa: obres en què l’autor utilitza elements literaris anteriors i els reformula en una obra nova. De forma conscient reelabora tòpics, històries, mites... que formen part de la cultura col·lectiva. Davant d’aquestes obres cal preguntar-se qui és el veritable autor: el de l’original, el del producte final, tots dos?

- Autoria del lector: quan podem considerar que l’obra literària és completa? Un cop s’ha escrit, s’ha publicat o s’ha llegit. L’autor és qui crea una realitat on els elements lèxics remeten a un món de significats. Des d’aquest punt de vista l’autor seria el creador del contingut semàntic en solitari. Ara bé, el lector, en el seu procés de lectura, atorga un significat diferent als elements lèxics, crea un nou món de significats, una obra nova. De fet un mateix lector, en la relectura d’una obra en diversos períodes de la seva vida pot conferir significats diferents a la mateixa realitat impresa. El lector es converteix en coautor.

La solidesa de l’autor únic no és prou clara. I en la literatura digital, on costa de trobar límits i fronteres, establir-ne la de l’autoria tampoc no serà fàcil. L’autoria de l’obra digital depèn de múltiples factors, ens movem entre diverses concepcions d’autor que van de l’autoria única a la multiautoria. Qui pot ser autor en la literatura digital:

- L’autor literari: qui concep i materialitza l’obra.

- L’autor informàtic: dins d’aquest apartat podem incloure les tasques relacionades amb la confecció del producte, com el disseny, la programació....

- Multiautoria: una de les característiques de les textualitats electròniques és la interdisciplina. Sovint en les obres convergeixen autors literaris, visuals, sonors... Tots ells aporten la seva creativitat per oferir una obra conjunta.

- El lector com a autor: més enllà de la capacitat del lector de crear nous significats, com vèiem en la literatura impresa, en la digital podem considerar-lo coautor perquè: a) decideix l’ordre de nodes que visita (a partir de la multilinealitat crea la pròpia linealitat), b) en els hipertextos constructius pot incloure nodes, nou contingut que formarà part de l’obra.

- L’autor controlador: per sobre de qui hagi realitzat cada tasca concreta en el desenvolupament de l’obra, l’autor seria qui exerceix el control sobre l’obra, qui determina els nodes a seguir i el grau de llibertat d’elecció del lector. Els elements de possible coautoria del lector es podrien interpretar com a possibilitats previstes per l'autor veritable.

En definitiva, el rol de l’autor canvia, però no desapareix, exerceix el control de manera diferent. Penseu en el director de cinema, en la gran quantitat de professionals que intervenen en una producció audiovisual, els que apareixen en les interminables llistes de crèdits finals. I tots tenim ben clar qui és el director.