Carles Lindín - Introducció a la literatura digital
CSS Drop Down Menu by PureCSSMenu.com
   
 

Llibertat

Si parlar de llibertat mai no resulta fàcil, en l’àmbit de la literatura digital no serà una excepció.

En relació al lector es parla de la llibertat de navegació, de lectura, de tria. I totes aquestes realitats són veres i suposen un canvi respecte a la literatura analògica. Però no ens confonem. Que existeixi cert rau de llibertat no és sinònim de llibertat absoluta. És l’autor qui determina els camins possibles. No només la quantitat i el sentit dels enllaços.

La introducció d’elements de programació en alguns textos permeten l’autor exercir força control sobre l’ordre de lectura dels nodes. Pot obligar a passar per certs continguts o, al contrari, deixar-ne ocults alguns un cop s’ha triat visitar un enllaç determinat.

No oblidem que en els hipertextos constructius el lector té l’opció de crear nodes nous, però no allà on vulgui, on l’autor ha estipulat.

En sentit més ampli, sovint s’ha tractat sobre l’existència o manca de llibertat en les noves tecnologies en general. Tot i que no és el tema, penseu en quina part de la població mundial té accés a eines informàtiques i a Internet. De la part de població que en tenim, disposem de veritable llibertat a l’hora de triar programari i maquinari? (“and the winner is... Bill Gates!). Fins a quin punt el programari imposat no determina/constreny el desenvolupament de noves capacitats textuals o comunicatives. Vegeu com les innovacions són controlades i distribuïdes segons el càlcul de les vendes (en els mòbils, l’evolució de la tecnologia és imparable, però ens venen uns terminals que tecnològicament ja estan obsolets).

Possiblement, com succeeix amb la literatura digital, existeix llibertat però dins d’uns paràmetres.

 

Interessant:
Manuel Castells: Internet, llibertat i societat: una perspectiva analítica