Carles Lindín - Introducció a la literatura digital
CSS Drop Down Menu by PureCSSMenu.com
   
 

Llegir en la pantalla

Els hàbits d’escriptura i de lectura han canviat, estem davant de la literacitat electrònica. Si tenim en compte els baixos índexs de lectura (llibres), la població del primer món escriu i llegeix cada cop més a través de l’ordinador, tant des de la feina com des de casa.

Sembla que llegim a través de la pantalla, però Cassany apunta l'existència d'una mena de fal·làcia de la literacitat electrònica, perquè en realitat la lectura es realitza en paper: documents, correus electrònics, pàgines webs, etc., s’imprimeixen per ser llegits. En les textualitats electròniques no apareix la possibilitat d’imprimir (en general), perquè la lectura va lligada a elements com la programació, l’hipertext i l’hipervincle, que no es existeixen en el món blanc del DIN A4.

És interessant conèixer les característiques concretes de les literacitats electròniques perquè:

- Ajuden a comprendre els elements que conflueixen en la literatura digital i a imaginar camins a l’hora d’analitzar obres concretes.

- Algunes obres digitals inclouen elements propis d’altres gèneres (imaginem una e-novel·la d’intriga que en un moment determinat autoexecuti l’enviament d’un correu electrònic que el lector rep en el correu personal, o la visualització simulada d’un xat en lloc de la transcripció en estil directe/indirecte d’una conversa oral).

Cassany afirma que en la xarxa “llegir és prendre decisions”. Com en la literatura digital. Llegir s’apropa a la vida. No hi ha camins marcats, no tenim un ordre establert per les pàgines numerades, on sabem distingir entre inici i fi. El corrent elèctric ens enlluerna, ens aclapara, quanta lluminositat, quantes possibilitats. El lector no es pot deixar anar. No ha decidit llegir un llibre i abans ha triat l’autor/a i el títol i ha sortit del refugi de la tranquil·litat (l’estimat sofà) al carrer! I en la tercera llibreria que ha visitat el tenien. De retorn a la reialme ja es pot posar a llegir.

Això s’ha acabat; com dèiem, llegir literatura digital implica prendre decisions. Tota tria comporta una pèrdua, tot camí de lectura/navegació implica no només una nova actualització de la lectura, sinó també la creació d’un nou text, un nou camí, un significat nou. La literatura digital s’apropa al joc d’ordinador, al paradís de la PlayStation. De l’espai del joc passem a l’espai de lectura, l’estació de lectura, la central de lectura: la ReadStation. Un joc és únic, però si sobreviu més enllà de la primera partida és perquè no s’esgota amb facilitat. Té diversos nivells de dificultat, diversos estadis pels quals s’ha de passar fins a arribar a un objectiu final, o capacitat d’acumular punts. En moltes obres digitals el procés és similar, ens trobem amb diversos camins de lectura i lectures més superficials i més incisives, segons la profunditat de navegació, d’incursió en els enllaços.