Carles Lindín - Introducció a la literatura digital
CSS Drop Down Menu by PureCSSMenu.com
   
 

Llegir en altres llengües

La literatura sempre és un reflex de la cultura (en sentit ampli) en què vivim, tant si la segueix com si s’entesta a fugir d’aquesta realitat. Les textualitats electròniques no són una excepció. La globalització, terme tant castigat en el discurs econòmic mundial, també arriba a l’art, a la literatura, a la llengua. I no es tracta de l’esnobisme ciutadà de sentir nous accents pel carrer de forma habitual.

En el primer món, comença a ser habitual la capacitat/necesssitat de llegir en diverses llengües. Una capacitat/necessitat impulsada per les noves tecnologies, per la possibilitat de saltar de banda a banda del món per aconseguir informació, entrades, un vol... Com diu Cassany, ens trobem davant d’una globalització lectora.

I aquesta globalització lectora també afecta les textualitats electròniques. El seu hàbitat natural és la xarxa. No una editorial. Potser és l’inici de la desaparició de les literatures nacionals tal com les entenem en l’actualitat. El lector d’obres digitals (a no ser que es tracti d’un anglòfon monolingüe) no veu en la llengua un entrebanc inassumible, està acostumant a navegar entre diverses llengües i arribar a bon port, una altra cosa serà el grau de comprensió.

Cassany distingeix entre la lectura intracultural (l’autor i els lectors comparteixen un pòsit cultural, unes tradicions, uns valors, uns coneixements de la realitat), i la lectura intercultural (l’autor i els lectors pertanyen a cultures diferents).

En la literatura digital la lectura intercultural és d’allò més habitual. L’únic contingut de l’obra al qual pot accedir el lector no és el lingüístic. El lector ha de descodificar altres senyals: sonors, visuals, elements de programació... Tot això facilita aquesta lectura intracultural. Però no ens enganyem, pel camí es perden certs referents, detalls; sovint el coneixement que tenim de diverses llengües és més instrumental que cultural, emmarcat en certes regles sintàctiques.

Seria el moment de preguntar-se sobre la recepció de l’obra digital.Si els lectors no coincideixen amb la llengua materna de l’autor, quin grau de comprensió assoleixen, quines diferents actualitzacions pot tenir l’obra. És més, l’autor és conscient de la realitat multilingüe del seus lectors potencials (continuem pensant en Internet). Si n’és, pot afectar la globalització lectora l’acte de creació?

La relació entre la llengua materna i altres llengües parlades i escrites és estudiada per la retòrica contrastiva, que compara els discursos de diferents idiomes i comunitats. Cada llengua té uns elements constitutius del discurs que li són propis.

Cassany ho exemplifica amb l’estudi de Kaplan (1996), en què analitzava assaigs en anglès dels seus estudiants per veure les diferències en l’organització del paràgraf segons la llengua materna. L’estudi concloïa que (deixem de banda l’etnocentrisme anglòfon patent i considerem les dades a grans trets):

- Estudiants anglòfons: segueixen una estructura lineal.

- Estudiants semítics: clàusules coordinades amb molts paral·lelismes i comparacions. Estructura de ziga-zaga.

- Estudiants orientals: realitzen una aproximació indirecta al tema. Arriben al punt central al final.

- Estudiants russos o romànics: inclouen digressions i comentaris apartats del tema central.

Tornem a relacionar les dades amb la textualitat electrònica. Si l’autor escriu en una llengua que no és la materna (posem per cas, tria l’anglès com a estratègia per aconseguir la màxima difusió per Internet). Com pot afectar el seu origen lingüístic a l’obra resultant?