Carles Lindín - Introducció a la literatura digital
CSS Drop Down Menu by PureCSSMenu.com
   
 

Interdisciplinarietat i joc

El llegat del passat en la literatura digital és evident. Varien les formes perquè disposem d’ordinadors, d’elements de computació, però molts conceptes, actituds i plantejaments artístics i literaris ja havien aparegut.
I d’entre els precedents, el més destacat, i adduït, és el de les avantguardes en general:

Avantguardes
Literatura digital

Trenquen el límits dels gèneres.

Quins gèneres existeixen. Encara hi ha qui es planteja si es tracta de veritable literatura.
Col·laboració d’artistes de diverses disciplines. El component tecnològic de moltes obres digitals implica la col·laboració de diversos autors: el literari, el programador, el músic, el fotògraf, el vídeoartista...
Trencament de normes socials. La literatura digital forma part de la societat digital, que conforma una nova urbanitat.
Gust per l’espectacle, especialment pel cabaret: trencament de fronteres i interacció amb el públic

La literatura digital es pot convertir en l’art total, combinació de literatura, música, moviment, imatge, multiespais i interacció amb l’espectacle, amb l’obra, mitjançant els hipervincles.

Exotisme, gust per allò culturalment llunyà, per la troballa, per la novetat. La xarxa apropa a la distància d’un clic obres del món més llunyà mai imaginat. La sorpresa pots ser contínua. És més, en cada obra ens trobem a l’espera de novetats i sorpreses. Només coneixem la pantalla vista i les anteriors, però què vindrà.
Arraconats, criticats o obviats. Arraconats, criticats o obviats.

 

I per posar un exemple entre la ingent producció avantguardista, la poesia fonètica.
Què és la poesia fonètica? El màxim trencament formal amb la poesia, que té l’element lingüístic com a base. No només eliminen els mots coneguts (invenció de paraules-sorolls-combinacions fonètiques), també veuen en l’actuació (la representació) l’únic espai per a les seves composicions. Només pot ser escoltada, no escrita. De fet també s’escrivia. Podeu llegir (i escoltar!) alguns dels poemes fonètics del màxim exponent del “gènere”: Kurt Schwitters.

I també interessa conèixer quin era l’esperit que inundava les seves composicions, quina concepció tenien de les seves actuacions, com concebien l’art i com el realitzaven. Innovació que es podria resumir en recerca d’un llenguatge propi inclusió d’accions inesperades, necessitat de posar-hi els cincs sentits (tant l’autor com l’espectador).

La literatura digital, com les avantguardes, com a interdisciplina, com a juxtaposició d’elements de diferents mons a la recerca d’un objectiu únic, la transmissió d’una idea, d’una sensació... s’acosta al concepte de Gesamtkunstwerk (obra d’art total), seguint la tradició de les òperes wagnerianes.

Un altre dels precedents és el francès OULIPO. Entre els seus integrants destaca Raymond Queneau.