Carles Lindín - Introducció a la literatura digital
CSS Drop Down Menu by PureCSSMenu.com
   
 

Literatura ergòdica

Espen Aarseth exposa breument el concepte d'ergodisme en el capítol introductori a Cybertext. Perspectives on Ergodic Literature.

Un dels temes clàssics que inicien qualsevol tractat sobre literatura digital és la seva definició. Què hi podem incloure?

Aarseth creu que la denominació cibertext es fixa més en el suport que no pas en les caracterísitiques pròpies de la nova textualitat. Aarseth proposa el terme ‘literatura ergòdica’, derivat del grec ergon i hodos, que signifiquen “treball” i “camí”. En lloc de posar l'èmfasi en el suport electrònic, creu que l'element que caracteritza la literatura digital és l'acció del lector, que ha d'empendre un camí (no linealitat) i triar entre dreceres; acció que comporta un esforç tant de decisió com de creació mental del significat.

Un cop explicat què és la literatura ergòdica, realitza un exercici d'arqueologia literària per buscar en el passat exemples que li permetin demostrar que no és un element de l’actualitat tècnica.

Aarseth és molt crític amb la tendència a utilitzar classificacions literàries per fer una taxonomia i un apropament de/a la literatura digital. Creu que si bé es poden tenir en compte, cal crear una terminologia nova, per no caure en el perill de voler encabir la realitat digital en les lleixes d'una literatura del paper.

Aarseth adverteix:
“La búsqueda de los valores literarios tradicionales en textos que no están pensados ni estructurados como literatura sólo oscurecería los aspectos exclusivos de dichos textos y transformaría la investigación formal en una cruzada apologética. Si estos textos redefinen la literatura al ampliar la noción que tenemos de ella –y creo que sí lo hacen–, entonces tendrán que redefinir también lo que es literario, por lo que no podrán medirse con una estética anticuada y no modificada”.
P. 145

Considera la relectura com una acció determinant. En la literatura digital cada relectura és una veritable nova lectura en tant que caminem per diferents viaranys.

Sobre la no linealitat:
“Cuando se lee a partir de un cibertexto, se nos recuerda constantemente la presencia de estrategias inaccesibles, de caminos que no se han tomado y de voces que no se han oído. Cada decisión hará que algunas partes del texto sean más, y otras menos, accesibles; y usted nunca sabrá los resultados exactos de sus elecciones, pues eso es precisamente lo que se pierde.”
P. 120

Sobre el paper del lector:
“El lector del cibertexto es un jugador; el cibertexto es un juego-mundo o un mundo-juego; es posible explorar, perderse y descubrir caminos secretos en estos textos, no metafóricamente, sino ediante las estructuras topológicas de la maquinaria textual.”
P. 121