List

El benvolgut conseller de Sanitat Boi Ruiz ha deixat ben clar què pensa: “Si vol estudiar filologia clàssica per plaer, s’ho pagarà vostè”. “L’Estat ha de facilitar les coses a qui vulgui estudiar per raons de mercat.”

Tant les frases, el pensament que les genera, com el fet que sigui el conseller de Sanitat qui les manifesti (què en sap el gat de fer culleres) sorprèn i provoca especial malestar en el ram de la filologia.

Ara bé, ens hauria de sorprendre? Potser no tant. En la incompetència política no cal insistir-hi, però és d’especial interès tractar quin és l’esquema mental que origina aquest estirabot (com sap tot filòleg clàssic, mot que té l’origen en la suma d’estirar+vots, acció escomesa pel baliga-balaga).

Recordareu que fa no gaire la conselleria d’Ensenyament va transmutar en conselleria d’educació, fins que amb el nou canvi de cartes (altrament conegut per alternança) ha retornat a la forma exterior d’educació. En definitiva que els mestres ja no saben què fer, si ensenyar (els coneixements acadèmics amb l’exigència corresponent a l’edat) o educar (fer de pares-mares sota la forma de dinamitzador de classe mentre de tant en tant potser s’ensenya alguna cosa). Tot i que si atenem a la realitat de moltes escoles i instituts, la conselleria hauria de fer un doble salt mortal i reconvertir-se en la conselleria d’Incapacitats, ja que en això convertim els joves que no formem com cal.

I la incapacitat de determinar un rumb en l’educació dels infants i joves només evidencia que tan sols els importa que les estadístiques indiquin que més persones accedeixen a l’educació durant més anys. Aquest paradigma del bon cor, en la realitat vol dir que tothom hi té cabuda en l’educació, fins i tot aquells que es neguen a deixar-se ensenyar, que destrossen cada dia les aules i que obliguen a baixar el nivell d’exigència normal.

De retorn a les paraules del conseller de Sanitat, en l’àmbit universitari el futur (de fet, el present) no és gaire engrescador. Mireu, amb l’entrada de Bolonya, els estudis es converteixen en eminentment pràctics, pensats de cara al futur laboral. No es té en compte que els estudis universitaris no van dirigits directament a la consecució d’una feina (com seria el cas de la formació professional) sinó que la captació de coneixements durant el període universitari, un cop graduats, acostarà els estudiants a una tipologia d’àmbit laboral amb uns coneixements assolits que podran dur a la pràctica, alhora que disposaran de tota una sèrie de capacitats per a l’autoaprenentatge constant que s’actualitzarà segons la feina concreta que realitzin. Introduir-hi pràctica no és un problema, que alguns estudis puguin ser internacionals (generar mobilitat més enllà de l’Erasmus) és bo, però només incidir-hi a formar personal laboral segons les exigències del mercat està fora d’òrbita.

Un pensament merament utilitarista, que només comptabilitza el rendiment econòmic a curt termini, que arriba fins i tot als cursos interns que les universitats ofereixen per ensenyar el professorat com innovar (ai, la moda arriba a la universitat). Tallers on s’ensinistra en l’elaboració de cursos, en com primer cal pensar en la finalitat laboral d’una assignatura concreta, després s’han d’elaborar exercicis perquè les practiquin indoor (a l’aula) abans d’arribar a l’outdoor (la feina) i així, finalment, fer servir només la teoria necessària perquè puguin resoldre les pràctiques. Ai las!

Deixo de banda altres elements, com el sistema que utilitzat per valorar la qualitat (acadèmica docent i de recerca) del professorat, basada en rànquings llunyans als criteris de qualitat, especialment en l’àmbit de les humanitats.

Tots aquests canvis venuts sota la forma de millora general de l’ensenyament.

Per acabar, recordeu les paraules de Mateu (7, 15-16): “Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu.”

No s’han fet esperar les reaccions al magnífic (en primera accepció: “D’una gran sumptuositat”) conseller:

– Josep Murgades: “Impagable, sí” (16/03/11)

– Ernest Folch: “El mercat contra la filologia” (10/03/11)

Be Sociable, Share!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *