List

En dies de sentències i presa de possessió, d’absurds escarafalls per les primeres (no fan sinó constatar la realitat que s’intenta amagar) i d’infantils promeses per la segona (l’esperit del yes we can a la catalana, buit de contingut), Joan Brossa ens il·lumina amb un dels seus poemes, recollit a El dia a dia (1988-1992).

País

Som una societat endarrerida
que només es posa al dia en els
símbols externs.

Voldria fer poemes que no generessin
llenguatge sinó que en suprimissin.

Be Sociable, Share!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *