2010-1985 = 25 anys. Salvador Espriu

2010-1985 = 25 anys. Salvador Espriu

Sovint els aniversaris passen com arriben, en silenci. Enguany s’esdevé el 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu (1913-1985). Un bon moment per acostar-se a la seva obra. I una bona oportunitat gràcies a Cicle líric un volum recopilatori de l’obra poètica espriuana, que per primer cop reuneix 5 obres que podrien conformar tot un cicle poètic i vital: Cementiri de Sinera (1946), Les hores (1952), Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955).

Un tast:

XI

La pluja mor, oferta
mirall d’ella mateixa.
Llums vacil·lants atrauen
lentes falenes.

El vent nocturna parava
als camps, al cementiri.
Quan torni a desvetllar-se,
serà el nou dia.
Pàg. 33

XX

Arços i grèvol,
oculta neu, prim aire
de
tramuntana.
Hivern del mar: sol fràgil
damunt platges desertes.
Pàg. 42

A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
P. 47

Segur que també us agradarà escoltar-lo en la coneguda entrevista en el programa A Fondo, de Soler Serrano:

I per acabar, unes referències/lectures interessants:

> Llibre publicat en homenatge als deu anys de la seva mort. Salvador Espriu: algunes cartes i estudis sobre la seva obra

> Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel en llunyanies de foc i de llum

> La mort com a intercanvi simbòlic: Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu: diàleg intertextual (1934-1984)

> Salvador Espriu, o “El cercle obsessiu de les coses”

Be Sociable, Share!

About the Author